Amb nervi d'or els angelets serraren.

Hola de nou!

Ens dirigim a la comunitat nerviosa per fer un resum del que hem anat fent en les darreres setmanes.

Voldríem que aquest espai s'anés actualitzant més sovint, però les obligacions sindicalistes ens obliguen a fer-ho amb certa intermitència.
Tant pot ser que en una setmana apereixin tres noves com que durant mes i mig tinguem això més mort que el cementiri de Llardecans.

En resum:

A part de les xorrades internes, informacions de tot tipus referents a les màquines rodadores i a les cames que fan figa, el Nervi es mou conquerint el territori nacional de la Nervilunya sobirana.

Com a agrupació hem estat presents en dues proves: la Transbessons de Juneda on hi ha hagut presència de les Seccions de tros i Cargol poma i a la Geocentrum Rueda Film festival on hi han participat les Seccions Polla a fora i Uri Gueler

Us deixem uns testimonis gràfics dels fets:

Geocentrum Rueda Film festival:

 

 

Aquí podeu comprovar els membres de la Secció Polla a fora fent honor al nom de la mateixa: 

Transbessons de Juneda:

Per altra banda, ja són dos membres els que han conquerit la font d'El Nervi de la llibertat de la muntanya més sagrada de la nostra pàtria.

En Llorenç Solé ens fa arribar una foto des de Montserrat. Ens enorgullim!

Finalment voldríem mostrar-vos dues fotos que mostren la decència i la decadència en el si de l'agrupació:

Per una banda tenim n'Àngel de Premià, el President Horrorífic del Nervi de la Llibertat, que ens fa arribar una foto i ens fa saber que torna a rodar després d'una lesió de cigala. Ens enorgullim!

La decadència vindria per part d'en Belda, on es mostra la seva cara més sensual en forma de selficiclista rotllo "aquesta pel facebook" amb finalitats killofolladores. De totes maneres, ens enorgullim!

Res més.

Us estimem de tot nervi,

Visca Nervilunya Lliure!

SOM I SEREM !!

Sortida pel secarral

Diumenge passat, dia de les ereccions catalanes, dos trempats i valents biciclistes van enfundar les equipacions nervioses per passejar per les terres aspres del Segrià i Les Garrigues.

Ens fan arribar el següent resum de com va anar la cosa:

67 km i un bon esmorzar resumeixen el SÍ de la jornada. La resta: Riures, bon ambient i planificació de fantasies biciclistes i proposta d'esmenes de reorganització de seccions.

Ruta feta: Artesa de Lleida, Aspa, El Cogul, Granyena de les Garrigues, El Soleràs, Els Torms, Juncosa, L'Albagés, Aspa, Artesa de Lleida.

La ruta maca, preciosa, fantàstica i immillorable, però amb el ferm en molt mal estat en forces trams de la mateixa.

També volem destacar que vam veure una guineu nerviosa.

No tenim més paraules per mostrar la nostra satisfacció. Podríem escriure un llibre ple de disbarats. Així que us deixem quatre fotos pel gaudi del personal.

Salut!

Filiprims a Montserrat

N'Eduard, de la recent credada Secció Filiprims, ens fa arribar una foto des de Montserrat amb el maillot del Nèrvit. 
Acompanya un escrit escuet:

"Aquí teniu la secc. filiprims a Montserrat.

Finalment hem sortit des del Coll de Maçana, hem fet una volteta per Marganell, Castellbell i el Viar, i Rellinars i finalment hem pujat a Montserrat. En total 56km."

La font del Nervi donà nom i color a la colla biciclista de la formem part.

Orgull i honor!

VBV Fotos

Fotos dels companys nerviosos que van fer la Volta Biciclista Vallesana diumenge passat.

Una frase descriu l'alegria viscuda:
Com deien els Trincos, com el Vallès no hi ha res........i com el Nèrvit tampoc!

SECCIÓ TARROSSAIRE: Crònica d'uns fets per oblidar.

Aquestes quatre ratlles (no de pols blanca) van dedicades a la Secció  Tarrossaire (pels amics Cargol Poma), per la seva favorable i assenyada conducta des de la fundació de la mateixa.

És de domini públic que la Secció Tarrossaire és una de les més actives del Nervi de la Llibertat. Seria comparable amb la Secció Polla a Fora i la Secció Pratdesaba, però amb versió bicicleta de muntanya.

Agraïm el seu entusiasme i les seves cròniques amb fotos incloses. També ens omple d'orgull veure com per fi llueixen enfundats amb l'equipació oficial nerviosa. Ens posa catxondos, vaja.

I bé, podríem estar mitja hora elogiant la seva tasca i el seu saber fer, però no oblidem que la bicicleta de muntanya és Espanya i que la finalitat d'aquest escrit és per un motiu en concret que res té a veure amb l'esport, si bé és cert que és un complement indispensable. Un complement energètic de debò, lluny de la merda seca de gels i barretes energètiques farcides de menjar d'ocell (o mixó (o moixó) en diferents opcions tarraco-lleidetanes).

Anem al gra:

Temps enrere rebíem una crònica en la qual explicaven que després d'una sortida van anar a fer el vermut. Aquesta era acompanyada d'una foto amb un plat escuet d'olives i dos Aquarius. Lamentable.

Aquest fet va suposar una allau de crítiques i reaccions en cadena que cridaven a fer fora l'esmentada secció, a vegades amb insults inclosos del rotllo: "alcohol sí, sucres no", "secció Tarrossaire , agafeu un vol a Algüaire (sense tornada)", "la gent del secà, no sap pedalar", "vermut sense cervesa, són tant lletjos com veure al mar una compresa".... i un llarg d'improperis, molts d'ells sense sentit.

No obstant, des de la direcció de l'agrupació biciclista es va arribar a un acord per fer un botifarrèndum per decidir quin era el futur de la presència de la btt en el si del col·lectiu.

La votació va ser favorable a la permanència dels tarrossaires, tot i que els incidents durant la jornada van provocar que la participació només fos del 30%, lluny del 69% que pronosticaven les enquestes.

Algunes fonts periodístiques informaven d'incidents a la Panadella en els que s'hi van veure implicats una vintena de biciclistes de carretera en punxar amb unes bandes de xinxetes instal·lades al mig del ferm. 

Uns kms abans, també van ser atacats amb pedres i coets disparats des del Bruc. Van arribar a afirmar que els autors d'aquest incident anaven amb bicicletes de descens i lluïen mallots amb el logo de Solan de Cabras.

Un dia per oblidar, vaja...

El temps però, tot ho cura i la calma i la germanor han arribat al conjunt del col·lectiu Nerviós.

Amb l'última crònica de la Secció Tarrossaire ens arriba una foto d'un vermut de debò (sense begudes per persones sense identitat) i així es dóna per acabada l'època de tensions entre bicicletes de carretera i muntanya.

Salut, germans, la pau sigui amb tots i totes vosaltres.

A continuació us deixem dues fotos de l'abans i el després.

Any 2014 - L'abans

Any 2015 - El després

Ja hi tornem a ser!

El Nervi de la Llibertat torna de les vacances.

Si bé durant la setmana anirem publicant notícies fresques i farem una explicació de la propera sortida del 13 de setembre, volem donar la benvinguda al setembre i l'adéu a les vacanes, amb una nova crònica de la Secció Terrossaire.

Eus aquí la crònica de la jornada BBTeriana, Cargolpomiana i de roda (droga) dura:

Quin goig! 

Dia d'estreno del nucli tarrossaire!! Per fi hem lluit les millors gales a cop de pedal i els camins i corriols s'han pogut vestir de diumenge. 
La ruta ha estat tranquil•la: pujant direcció Llardecans pels Sucarrats d'Agustinet amb la sana intenció de baixar pels Bedats, hem anat a l'aventura i se'ns ha posat Sarroca pel mig... Allí ens ha sortit la vena conquistadora i hem fet un autorretrat amb la Torre de la Senyora de fons. 

El punt i final el posa aquest vermut que ens hem fotut entre pit i esquena...la gamba tira 'pal' monte!!! Llarga vida al Nèrvit!!!

Salut i cròniques nervioses!!

Sortida pel Maresme interiort (amb T)

La secció Triple Plat de l'Agrupació Biciclista El Nervi de la Llibertat, hem fet un tomba i tomba, torrats de sol canicular, des de la costa premianenca fins a les tripes de Canyamars. 
Bona velocitat. Alguna esprintada. Persecució d'un grup de Gràcia guiats per una mossa biciclista amb trena capilar i bona prestació reguladora. I aquí estem. 
Mullats de suor, suats de mollena. Avui hem descobert LA MODERNETA DE LA TRENA. Versió biciclista de la MORENETA DE LA SERRA. Ja en parlarem, especialment amb en Carles Morera Pinós.

SECCIÓ TRIPLE PLAT 

Hem petat el Priorat!

Dimecres passat, sota un sol de justícia, vam fer una sortida de germanor Senglar-Nerviosa en petit comitè.

Van ser 76kms pel Baix Camp i el Priorat. Era tanta la calor, que en menys d'una hora es van desfer tot el gel de dos bidons que acabaven de sortir del congelador.


Vam començar a pedalar cap dos a quarts de sis de la tarda. Des de Cambrils fins a Mont-roig del Camp va ser un tràmit obligat per una carretera prou transitada. A partir d'aquí, el desert.

Aleshores va començar un dels trams més durs de la ruta, no tant per la pujada, que era de 12kms i 4% de mitja, sinó per la calorassa que et feia suar a raig. La pujada coronava el Coll Roig, just a sobre del poble de Colldejou.

A partir d'aquí venia una baixada sense parar fins a Marçà, passant pel petit poble de la Torre de Fontaubella. Cal destacar un biciclista del país (d'allà), ens va acompanyar tota la baixada i ens va indicar una font a mig descens, que fou de vital necessitat per no caure rendits en homenatge. El mateix home, coneixedor de les carreteres, ens va guiar fins a Falset, capital d'una de les millors comarques dels Països Catalans.

Ja us podeu imaginar el paisatge idili, envoltats de vinyes i més vinyes. Fantàstic i encantador.

Amb mitja ruta al sac, ens tocava una tram d'uns 10-12 kms fins a Porrera. Una pujada i una baixada que ens deixaria un parell de sorpreses: una pujada amb alguna rampeta, poca cosa, i una baixada per descobrir, sens dubte, el millor tros de paisatge de tota la ruta. Vinyes per tot arreu i Porrera a baix; el Priorat Històric als nostres peus.

A Porrera ens hi vam endinsar i vam fer l'última omplida de bidons. Allà vam fer una valoració horària i vam decidir anar a la idea. Sortim del poble i encarem la segona ascensió de la ruta: el coll de La Teixeta. 

Un cop a dalt, de nou suats com esponges, reposem una mica, fem quatre fotos, repassem whatsapps (no fos cas que s'acabés el món) i encarem els 25 últims kms. Baixada fins al pantà de Riudecanyes, passant pel Duesaigües, on hi ha un pont impressionant per on passa el trenc. I per finalitzar la ruta, passem per Montbrió del Camp i cap a Cambrils per una carretera, de nou de pur tràmit obligatori, plena de cotxes.

Arribem a Cambrils. Ja és tard, vora les 9 del vespre i decidim deixar la cerveseta per un altre dia. La calor ha passat factura i ens mataríem per una bona dutxa.

I res més, això és tot.
Si heu arribat a llegir tota la crònica, només ens falta dir-vos: NO HO VIVIU!

Visca les agrupacions biciclistes, mori la gent que no saluda!

VISCA EL PRIORAT LLIURE!

IMPORTANT!! Nova comanda d'equipacions.

EQUIPACIÓ!! MOLT IMPORTANT!!Bon dia. Tornem a fer una comanda d'equipacions i necessitem saber quanta gent en en vol.
Hi ha dos preus:

-CONJUNT COMPLET 52€
-NOMÉS MALLOT 25€

Aquesta vegada es pagarà per avançat i hi ha temps fins dimecres que ve, dia 22 de juriol, per fer l'ingrés al compte 0081-0117-81-0006148125 del Banc de Sabadell. El compte va a nom de Christian Esteve.

Heu de posar el vostre NOM + TALLA + LES PECES QUE VOLEU
(exemple TOMÀS MOLINA + M + CONJUNT)

NO US DESPISTEU!! Teniu una setmana justa!!

Penseu que podreu anar pel món amb l'indumentària de l'agrupació biciclista més juligan de la capa de la terra. Mostrar-la amb orgull i poder fer-vos fotos per lligar encara més.

Salut i visca el Nervi!!

El Nervi creuarà Catalunya el proper dijous

El proper dijous 16 de juliol, l'home de cromanyó durà a terme un repte amb majúscules. Es tracta de creuar Catalunya de punta a punta en dos dies. De Llarcedans a Espolla. De les Garrigues Històriques a l'Alt Empordà.

En Francesc, que pertany a la Secció Terres de secà, podrà amb aquest repte. N'estem segurs. Acostumat a la calorada del secarral de Llardecans, segur que farà la ruta amb la polla a fora. És la bèstia indomable. La fera salvatge. Cavall desbocat.

Entre 230 i 250 kms són els previstos per el primer dia. De Llardecans a Olot o Besalú, depenent el lloc d'allotjament. 

En la segona etapa completarà el recorregut fins a Espolla fent vora 60 kms.

El recorregut final serà de 300kms.

Cliqueu per veure el recorregut

A grans trets, podríem dir que el plat fort del primer dia comença a Solsona. A partir d'aquest punt, ha d'encarar Berga i  després comença la muntanya fins a Ripoll i Olot, per unes carreteres precioses. El segon dia no té gaire misteri. Acabar de creuar la Garrotxa i enfilar l'Alt Empordà fins a Figueres. L'últim tram, de Vilabertran a Espolla, també és molt maco de fer, amb poblets petits, vinyes i qui sap si amb tramuntana.

Li desitgem tota la sort del món mundial. 

El món biciclista estarà pendent de la teva gesta i farem un seguiment exhaustiu de l'aventura.

SOM-HI FRANCESC!!

Sortida de Les Santes

Dissabte 25 de juriol* celebrarem la segona edició de la sortida de Les Santes, Festa Major de Mataró.

Aquest any seran 62 kms per les millors carreteres de la comarca més tropical dels Països Catalans. 

Al següent enllaç podeu veure la ruta, a la que hi afegirem 6 kms per fer el total. Si us hi fixeu, falta enllaçar Sant Vicenç amb Llavaneres.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4968788

Sant Vicenç de Montalt

La ruta no presenta cap gran dificultat i en destaquem els colls de Can Bordoi i Collsacreu com a principals atractius. La carretera que va d'Arenys de Munt a Mataró per muntanya, també és d'una gran vellesa amb unes vistes espectaculars de la façana marítima de la comarca.

Pararem a esmorzar a la Granja la Guina, a *Vallburguina. El preu rondarà els 6€ 

http://laguina.cat/carta/per-picar/

Pujada a Can Bordoi

                                     Pujada a Collsacreu

Pobles de pas: Mataró, Argintona*, Dosrius, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallburguina, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Llavaneres.

La sortida començarà a les 09:00 i ens trobarem al carrer Energia de Mataró, al Polígon Mata-Rocafonda, on hi ha lloc per deixar-hi els cotxes.

Després de la ruta gaudirem d'un piscolabis i també tindrem servei de dutxa.

Així doncs, fins al dia 25 de juliol. Us hi esperem a totes i a tots!!



No cal dir que la sortida és oberta a tothom i que si algú vol més info, escrigui a elnervidelallibertat@gmail.com

(*Juriol, Argintona i Vallburguina són paraules en maresmenc)

Comença el Turt

Dan Martin o barbàrie!!

Senglar Fest: 10 sobre 10

La veritat és que podríem estar-hi hores i escriure milers de coses sobre la Senglar Fest. Creiem que la jornada va ser rodona, del primer a l'últim moment. La pedalada, el dinar, el concert, la xerrada i la posterior pedalada (del pedal que vam agafar).

Pel que fa a nosaltres, vam aconseguir ser aconseguir agrupar 8 nerviosos, contant n'Àngel (Secció 3 plats), que va fer una ruta a banda amb pujada al Santuari de la Mare de Déu de Queralt inclosa.
La pedalada va anar de puta mare. La ruta ens va semblar immillorable. La calor ens va respectar força i no hi va haver cap baixa. L'única incidència va ser les quatre punxades que ens van fer perdre mitja hora llarga, cosa que al final va influir en què la majoria de gent optés per no pujar a Queralt, ja que vam arribar a Berga força més tard del previst.

Aquí volem fer una menció especial i felicitar a tothom que va pujar al santuari, especialment a en Belda, que va ser l'únic mallot grana a completar la ruta sencera. Corren rumorts que feia mesos que entrenava a consciència per aquest dia i així ho va demostrar amb un estat de forma envejable per part de la resta de l'expedició nerviosa, on només el gran corredor, fondista i reconegut saxofonista Ricard Vinyets, li pot arribar a fer ombra.

L'hora de dinar va servir per fer un reagrupament de tota la gent i trobar-nos amb els caminaires de les Ulleres del Llorer, Penya Bogarde i els Amics d'Alan Smithee, per degustar una fideuà que estava extremadament bona. Els amics senglassos s'ho van currar que t'hi cagues! L'àpat va ser rodó i va acabar amb una xindriada per fer passar la calor.

Així doncs, entre xíndries i cervesa fresca, vam enfilar la recta final de l'acte central amb un recital de l'arxiconegut acordionista, famós biciclista i garrotinaire pornogràfic Carles Belda, que ens deleitar amb tot un seguit de cançons per fer animar el personal i engrescar i obrir camí per la resta de la jornada.
Durant el recital de rumba giratòria, skà amb accent a la A i punk independentista, els membres del Repetxó ens van oferir un grapat de cançons i himnes hooliganístics que van fer animar la plaça d'allò més. El final del concert va acabar amb crits de "Odio a Contador!". Aquest també va ser un moment d'eufòria general.

Després del recital, en Sergi Serra ens va oferir una més que divertida xerrada de la història del biciclisme, on va fer un seguit de capítols breus que van ser de gran acollida per part del públic assistent. Aquí, ja ben entrada la tarda, la cervesa consumida començava a fer efecte en les nostres persones i és per això que no podem donar massa detalls del que va ser aquesta part de la jornada.
I si diem que a aquesta hora ja tornàvem a agafar el pedal (el de grau alcohòlic), què dir-ne de l'acte següent?

El Correbarts va ser un acte de plena follia, on es barrejaven sentiments d'eufòria i vergonya aliena. Si per part d'uns es feien càntics de tota mena pel centre de Berga, com si d'una comiat de solter de dissabte a la tarda es tractés, per d'altres potser era massa aviat per anar fent el pena d'aquesta manera.

Però això ja no tenia marxa enrere i les seccions més actives d'El Nervi de la Llibertat (Secció Pratdesaba, Secció Polla a fora, Secció Islas Barbados i Secció Terres de secà) ja ho estaven donant tot en un camí sense retorn que ens portaria a encarar la part més dura de la jornada on l'esport ja havia perdut tot el sentit possible i només la bicicleta dibuixada a les samarretes, deixaven entendre que potser formàvem part d'una colla biciclista o quelcom similar.

Després de recórrer els principals barts de Berga, vam anar a la Braseria Ski, on vam degustar un fantàstic sopar de carn a brasa. La veritat és que no podem donar gaires detalls del mateix.
A mesura que passaven les hores, s'incrementava el nombre de bestieses i disbarats i en una hora incerta arribaríem a Gironella on, lluny de caure rendits, ens plantaríem als concerts i aguantaríem fins que sortís el sol.
La nit en si va ser una continuació del que anàvem fent durant la tarda: Dir que érem ciclistes amb credibilitat 0.

I res més. Per acabar la escueta crònica, voldríem donar les gràcies als Senglars dels Rasos i col·laboradors que van fer possible que aquesta fos una jornada per emmarcar.
Del primer a l'últim moment ens vam sentir com a casa i més que estimats. Podríem dir que les nostres bicicletes van fer l'amor i que tot plegat va ser una bacanal biciclística on no va faltar-hi res i, com diu el vostre lema, el "bon humor" va ser la tònica gerenal que va fer que tres colles que no ens coneixíem, féssim de la primera Senglar Fest una jornada inoblidable.

Salut, bicilisme i Països Berguedans!  

(properament més fotos...)