Hem petat el Priorat!

Dimecres passat, sota un sol de justícia, vam fer una sortida de germanor Senglar-Nerviosa en petit comitè.

Van ser 76kms pel Baix Camp i el Priorat. Era tanta la calor, que en menys d'una hora es van desfer tot el gel de dos bidons que acabaven de sortir del congelador.


Vam començar a pedalar cap dos a quarts de sis de la tarda. Des de Cambrils fins a Mont-roig del Camp va ser un tràmit obligat per una carretera prou transitada. A partir d'aquí, el desert.

Aleshores va començar un dels trams més durs de la ruta, no tant per la pujada, que era de 12kms i 4% de mitja, sinó per la calorassa que et feia suar a raig. La pujada coronava el Coll Roig, just a sobre del poble de Colldejou.

A partir d'aquí venia una baixada sense parar fins a Marçà, passant pel petit poble de la Torre de Fontaubella. Cal destacar un biciclista del país (d'allà), ens va acompanyar tota la baixada i ens va indicar una font a mig descens, que fou de vital necessitat per no caure rendits en homenatge. El mateix home, coneixedor de les carreteres, ens va guiar fins a Falset, capital d'una de les millors comarques dels Països Catalans.

Ja us podeu imaginar el paisatge idili, envoltats de vinyes i més vinyes. Fantàstic i encantador.

Amb mitja ruta al sac, ens tocava una tram d'uns 10-12 kms fins a Porrera. Una pujada i una baixada que ens deixaria un parell de sorpreses: una pujada amb alguna rampeta, poca cosa, i una baixada per descobrir, sens dubte, el millor tros de paisatge de tota la ruta. Vinyes per tot arreu i Porrera a baix; el Priorat Històric als nostres peus.

A Porrera ens hi vam endinsar i vam fer l'última omplida de bidons. Allà vam fer una valoració horària i vam decidir anar a la idea. Sortim del poble i encarem la segona ascensió de la ruta: el coll de La Teixeta. 

Un cop a dalt, de nou suats com esponges, reposem una mica, fem quatre fotos, repassem whatsapps (no fos cas que s'acabés el món) i encarem els 25 últims kms. Baixada fins al pantà de Riudecanyes, passant pel Duesaigües, on hi ha un pont impressionant per on passa el trenc. I per finalitzar la ruta, passem per Montbrió del Camp i cap a Cambrils per una carretera, de nou de pur tràmit obligatori, plena de cotxes.

Arribem a Cambrils. Ja és tard, vora les 9 del vespre i decidim deixar la cerveseta per un altre dia. La calor ha passat factura i ens mataríem per una bona dutxa.

I res més, això és tot.
Si heu arribat a llegir tota la crònica, només ens falta dir-vos: NO HO VIVIU!

Visca les agrupacions biciclistes, mori la gent que no saluda!

VISCA EL PRIORAT LLIURE!