És de domini públic que la Secció Tarrossaire és una de les més actives del Nervi de la Llibertat. Seria comparable amb la Secció Polla a Fora i la Secció Pratdesaba, però amb versió bicicleta de muntanya.
Agraïm el seu entusiasme i les seves cròniques amb fotos incloses. També ens omple d'orgull veure com per fi llueixen enfundats amb l'equipació oficial nerviosa. Ens posa catxondos, vaja.
I bé, podríem estar mitja hora elogiant la seva tasca i el seu saber fer, però no oblidem que la bicicleta de muntanya és Espanya i que la finalitat d'aquest escrit és per un motiu en concret que res té a veure amb l'esport, si bé és cert que és un complement indispensable. Un complement energètic de debò, lluny de la merda seca de gels i barretes energètiques farcides de menjar d'ocell (o mixó (o moixó) en diferents opcions tarraco-lleidetanes).
Anem al gra:
Temps enrere rebíem una crònica en la qual explicaven que després d'una sortida van anar a fer el vermut. Aquesta era acompanyada d'una foto amb un plat escuet d'olives i dos Aquarius. Lamentable.
Aquest fet va suposar una allau de crítiques i reaccions en cadena que cridaven a fer fora l'esmentada secció, a vegades amb insults inclosos del rotllo: "alcohol sí, sucres no", "secció Tarrossaire , agafeu un vol a Algüaire (sense tornada)", "la gent del secà, no sap pedalar", "vermut sense cervesa, són tant lletjos com veure al mar una compresa".... i un llarg d'improperis, molts d'ells sense sentit.
No obstant, des de la direcció de l'agrupació biciclista es va arribar a un acord per fer un botifarrèndum per decidir quin era el futur de la presència de la btt en el si del col·lectiu.
La votació va ser favorable a la permanència dels tarrossaires, tot i que els incidents durant la jornada van provocar que la participació només fos del 30%, lluny del 69% que pronosticaven les enquestes.
Algunes fonts periodístiques informaven d'incidents a la Panadella en els que s'hi van veure implicats una vintena de biciclistes de carretera en punxar amb unes bandes de xinxetes instal·lades al mig del ferm.
Uns kms abans, també van ser atacats amb pedres i coets disparats des del Bruc. Van arribar a afirmar que els autors d'aquest incident anaven amb bicicletes de descens i lluïen mallots amb el logo de Solan de Cabras.
Un dia per oblidar, vaja...
El temps però, tot ho cura i la calma i la germanor han arribat al conjunt del col·lectiu Nerviós.
Amb l'última crònica de la Secció Tarrossaire ens arriba una foto d'un vermut de debò (sense begudes per persones sense identitat) i així es dóna per acabada l'època de tensions entre bicicletes de carretera i muntanya.
Salut, germans, la pau sigui amb tots i totes vosaltres.
A continuació us deixem dues fotos de l'abans i el després.
 |
| Any 2014 - L'abans |
 |
| Any 2015 - El després |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada